Que morin els fills dels altres

La Rebeca, una dona encongida per la por, s’acaba de traslladar a Ocata amb
tota la família. Ben aviat coneix els veïns de la casa del davant: la Camila, que
amaga un secret, en Gregori, que passa les nits fumant al terrat, i la seva filla
Flora, que encara no parla. A poc a poc, la relació entre les dues famílies s’anirà
enrarint i les pors de la Rebeca prendran formes noves, cada cop més lligades a
la geografia del poble, a la màgia dels seus espais sòrdids, i als seus habitants,
vius i morts. Neguit i desig duran a la Rebeca a fer un trajecte que oscil·larà
entre la sospita racional i la paranoia delirant.
Amb una prosa magnètica, entre el nervi del conjur i la invocació més evocadora, Que morin els fills dels altres narra una metamorfosi. La d’una dona que
comença sent una mare poruga i una esposa abnegada, per acabar assumint
un coratge que és ben seu, i que l’uneix a les bruixes de totes les èpoques i de
totes les contrades. Com ja feia a Aioua, Roser Cabré-Verdiell continua descabdellant la institució familiar, el desig i els límits del sentit comú a la recerca del propi poder